Mitjançant la divulgació científica, intentaré apropar-te als ecosistemes naturals que pots trobar al voltant de Barcelona o dintre la mateixa ciutat.
Segons el cristianisme, aquests són els quatre genets de l’apocalipsi i regiran la fi dels temps. Igual que aquests quatre genets muntats en els seus corsers, els quatre agents geològics, meteorització, erosió, transport i sedimentació, són responsables del modelatge del paisatge i el relleu dels hàbitats.
Según el cristianismo, estos son los cuatro jinetes del apocalipsis y regirán el fin de los tiempos. Igual que estos cuatro jinetes montados en sus corceles, los cuatro agentes geológicos, meteorización, erosión, transporte y sedimentación, son responsables del modelado del paisaje y el relieve de los diferentes hábitats.
Las plantas hieren el suelo con sus raíces, no lo hacen por gusto, sino por supervivencia. Pero, para el buen crecimiento de los vegetales, este suelo debe ser maduro y bien estructurado. La base de este suelo, es la roca madre, y se forma por fenómenos volcánicos, movimientos tectónicos terrestres, sedimentación… Igual que para elaborar un buen guiso, hacen falta unos buenos ingredientes; para la formación del suelo, la roca madre es el ingrediente principal. ¿Quieres acompañarme en la preparación de este plato “sobre el terreno”?
Les plantes fereixen el sòl amb les seves arrels, no ho fan per gust, sinó per supervivència. Però, per al bon creixement dels vegetals, aquest sòl ha de ser madur i ben estructurat. La base d’aquest sòl, és la roca mare, i es forma per fenòmens volcànics, moviments tectònics terrestres, sedimentació… Igual que per a elaborar un bon guisat, fan falta uns bons ingredients; per a la formació del sòl, la roca mare és l’ingredient principal. Vols acompanyar-me en la preparació d’aquest plat “sobre el terreny”?
Continua la lectura de “Les arrels i la formació del sòl”
La més jove de les illes Canàries, en el segle XV passa a ser possessió de la corona de Castella. Els colons castellans i normands poblen l’illa i modifiquen el paisatge. La part occidental de l’illa es transforma en una devesa, on poc més tard germina la llavor que dona lloc a la Savina de El Hierro. Aquest arbre de 4 metres d’altura i 500 anys d’antiguitat resisteix l’assot dels vents alisis, secundant-se en la seva gran capçada. Però, com la ciència pot calcular l’edat d’aquests avis?
Continua la lectura de “Els éssers vius més vells del planeta”
La más joven de las islas Canarias, en el siglo XV pasa a ser posesión de la corona de Castilla. Los colonos castellanos y normandos pueblan la isla y modifican el paisaje. La parte occidental de la isla se transforma en una dehesa, donde poco más tarde germina la semilla que da lugar a la Sabina de El Hierro. Este árbol de 4 metros de altura y 500 años de antigüedad resiste el azote de los vientos alisios, apoyándose en su gran copa. Pero, ¿cómo la ciencia puede calcular la edad de estos abuelos?
Continua la lectura de “Los seres vivos más longevos del planeta”
A les muntanyes d’Ordal, sota l’ermita de Sant Antoni, en el cim del Montpedrós, trobem uns petròglifs. En aquests dibuixos en la pedra, que daten de l’Edat del Bronze (1700- 1100 aC) podem veure un cargol i el Sol amb dues banyes. A les muntanyes també trobem altres restes prehistòriques, ibèriques, romanes… que ens ajuden a entendre el passat i l’empremta deixada pels humans en el paisatge. Farem un petit repàs…
A part dels petròglifs, podem veure monuments funeraris com els dòlmens o menhirs. El dolmen està compost per dues pedres perpendiculars al sòl i una altra posicionada damunt. El menhir era aquesta pedra que Obèlix sempre transportava i feia la sensació que era de cartó pedra, almenys per a ell. No oblidem que de petit va caure en la marmita on preparaven la poció màgica i la seva força és il·limitada. La funció del menhir era religiosa o per a rendir culte als avantpassats i simplement era una pedra posicionada en vertical.
Els ibers poblen una part de la península Ibèrica des del segle VI aC, interaccionen amb els grecs comerciants i es dilueixen amb el procés de romanització. Als nostres avantpassats els agradava construir en els cims de muntanyes des d’on dominaven les vies de comunicació i les possibles invasions. Començaven amb una muralla defensiva de pedra o construcció ciclòpia i dins construïen els habitatges de fang. També tenien espais públics, temples, places, cisternes (dipòsits d’aigua), sitges (per al magatzem de gra)…
Quan arriben els romans a la península celtibera, imposen els seus costums, llengua i “integren” a tots els pobles vençuts. Als romans els agradava construir vies de comunicació empedrades, van formar assentaments que després donarien lloc a moltes ciutats, però a part de ser un poble conqueridor i eminentment militar, també eren agricultors.
En l’època feudal la societat estava estructurada en castes: la guerrera, constituïda per nobles, l’eclesiàstica, formada per monjos, i la plebs dedicada a conrear la terra i oficis diversos. D’aquesta època ens trobem ermites romàniques, disseminades per tota la part nord peninsular. Castells disposats a la part alta de muntanyes i inexpugnables (o gairebé…) i monestirs moltes vegades també aïllats.
En un passat no tan llunyà i fins i tot present, els agricultors treballaven la terra. Construïen murs per a fer bancals, cisternes per a emmagatzemar aigua o menjar al fresc, cabanyes per a aixoplugar-se de la pluja o el fred…
El més important és estudiar, conèixer i respectar aquestes restes històriques. I intentar no deixar més impacte humà en la naturalesa com a infraestructures viàries innecessàries, urbanitzacions no reglades, abocadors il·legals… Una bona gestió del territori depèn de tots!
En las montañas de Ordal (Barcelona), debajo de la ermita de Sant Antoni, en la cima del Montpedrós, encontramos unos petroglifos. En estos dibujos en la piedra, que datan de la Edad del Bronce (1700- 1100 a. C.) podemos ver un caracol y el Sol con dos astas. En las montañas también encontramos otros restos prehistóricos, íberos, romanos… que nos ayudan a entender el pasado y la impronta dejada por los humanos en el paisaje. Vamos a hacer un pequeño repaso…
Continua la lectura de “Las huellas de la historia en la naturaleza”
Del mismo modo que el poblado de la Galia de Astérix y Obélix resistía a los romanos, aislado en el macizo del Montseny sobrevive la única especie endémica de anfibio catalán. Este tritón, de casi 10 cm, vive de manera permanente en torrentes de aguas frías y limpias. Los poco más de 2000 ejemplares están diferenciados en dos núcleos poblacionales aislados, el occidental y el oriental. ¿Quieres conocerlos un poco más?
Continua la lectura de “El desconocido tritón del Montseny”
De la mateixa manera que el poblat de la Gàl·lia d’Astèrix i Obèlix resistia als romans, aïllat al massís del Montseny sobreviu l’única espècie endèmica d’amfibi català. Aquest tritó de gairebé 10 cm, viu de manera permanent a torrents d’aigües fredes i netes. Els poc més de 2000 exemplars estan diferenciats en dos nuclis poblacionals aïllats, l’occidental i l’oriental. Vols saber-ne una mica més?
Continua la lectura de “El desconegut tritó del Montseny”
Aquest dimecres 21 de desembre, a les 22.47 h, en l’hemisferi nord comença l’hivern. Aquest dia es coneix com a solstici i és el dia més curt de l’any, amb 9 h i 17 minuts. Motiu de celebració des de temps ancestrals, té associat dues plantes molt conegudes, una de fruits blancs, el vesc i una altra de fruits vermells, el grèvol. Vols saber una mica més d’elles?
Continua la lectura de “El solstici, el boix grèvol i el vesc”
Este miércoles 21 de diciembre, a las 22:47 h, en el hemisferio norte empieza el invierno. Este día se conoce como solsticio y es el día más corto del año, con 9 h y 17 minutos. Motivo de celebración desde tiempos ancestrales, tiene asociado dos plantas muy conocidas, una de frutos blancos, el muérdago y otra de frutos rojos, el acebo. ¿Quieres saber un poco más de ellas?
Continua la lectura de “El solsticio, el acebo y el muérdago”
A continuació trobaràs un calendari amb les activitats que faré aquest hivern. Tallers divulgatius sobre espais naturals com Collserola, Montjuïc, els tres turons, amfibis i rèptils… itineraris naturalistes per conèixer la relació de les fonts i els amfibis, excursions per Collserola o cursos sobre ecologia, fauna i vegetació. Si vols saber-ne més, aquí trobaràs la informació detallada. El període d’inscripció comença el 12 de desembre. Aniré actualitzant la informació pendent…
Continua la lectura de “Calendari hivern 2023 Natura a prop de Barcelona”
Natura a prop de Barcelona 