Aquest dimecres 21 de desembre, a les 22.47 h, en l’hemisferi nord comença l’hivern. Aquest dia es coneix com a solstici i és el dia més curt de l’any, amb 9 h i 17 minuts. Motiu de celebració des de temps ancestrals, té associat dues plantes molt conegudes, una de fruits blancs, el vesc i una altra de fruits vermells, el grèvol. Vols saber una mica més d’elles?
Comencem amb el vesc…
El vesc (Viscum album) és una planta paràsita que creix en els arbres, com la pomera, el pi o l’àlber. El seu fruit és blanc i viscós, és transportat en les potes d’alguns ocells, com les merles o els tords. Aquests en posar-se en les branques deixen anar les llavors que transporten enganxades en les potes. La llavor germinarà, succionant nutrients de l’arbre i fent simultàniament la fotosíntesi. Associada a la màgia dels boscos i als druides celtes. El podem trobar en tota la seva esplendor en el solstici d’hivern i hi ha diverses tradicions entorn d’aquesta planta. Una d’elles és el ramillet de la bona sort, el qual cal penjar-ho a la porta de casa i cremar-ho el 13 de desembre de l’any següent. Una altra diu que si una parella es besa sota aquesta planta, tindrà sort i felicitat sempre. Curiós que aquesta planta paràsita s’associï a la pau, la sort, l’amor, la felicitat…
Continuem amb el boix grèvol…
El grèvol (Ilex aquifolium) és un arbust que pot arribar a ser arbre. Les seves fulles dures i amb les vores molt punxants, són d’un color verd intens. Els fruits són vermells i maduren a l’octubre-novembre. Es distribueix per una part d’Europa i pel nord d’Àfrica. En la península Ibèrica el grevolar més extens està a Sòria, en la Reserva natural del grevolar de Garagüeta. Normalment, trobem uns pocs exemplars aïllats i gairebé sempre en rouredes.
Aquesta planta, tradicionalment, s’ha fet servir en medicina, les infusions de les seves fulles tenen efectes laxants i diürètics. Els fruits són purgants i vomitius, evidentment no són comestibles per als humans. Altres animals com el gall salvatge fan d’aquest fruit un recurs hivernal. Espècie protegida en la natura i plantada en vivers per al seu ús nadalenc com a adorn. La tradició nadalenca va ser promocionada per l’Església catòlica per a substituir al vesc, associat al paganisme. També porta sort besar-se sota el grèvol i la tradició celta li associava protecció contra els mals esperits.
Recorda: el vesc boletes blanques i el grèvol boletes vermelles!
Natura a prop de Barcelona 