De la mateixa manera que el poblat de la Gàl·lia d’Astèrix i Obèlix resistia als romans, aïllat al massís del Montseny sobreviu l’única espècie endèmica d’amfibi català. Aquest tritó de gairebé 10 cm, viu de manera permanent a torrents d’aigües fredes i netes. Els poc més de 2000 exemplars estan diferenciats en dos nuclis poblacionals aïllats, l’occidental i l’oriental. Vols saber-ne una mica més?
Una mica d’història…
El 1979 el naturalista Martí Boada va trobar uns tritons a unes torrenteres del Montseny. En un primer moment la ciència va pensar que eren de tritó pirenaic. El 2005, Amat i Carranza basant-se en estudis genètics i després de comparar proves osteològiques, morfològiques i ecològiques; van arribar a la conclusió que era una espècie nova i la van batejar com el tritó del Montseny (Calotriton arnoldi).
A on es troba?
Aquest petit tritó viu a set torrenteres d’aigua neta, freda i oxigenada de la conca alta del riu Tordera. Pel dia es desplaça “caminant” pel llit dels torrents gràcies a les seves estructures còrnies dels dits o també neda per moviments ondulatoris del cos. De nit surt a alimentar-se. La seva població es distribueix en dues bandes del massís, l’occidental i l’oriental, separades 60 km seguint els cursos fluvials. Es creu que es van quedar aïllades fa entre 560.000 i 250.000 anys i això ha fet que tinguin diferències tant genètiques com morfològiques.
Quin és el seu cicle reproductor?
Aquest amfibi es reprodueix a l’abril-maig i a l’octubre-novembre. L’acoblament o amplexus és molt curiós. El mascle espera a la femella amb la cua aixecada. Quan aquesta s’apropa entortolliga la cua al voltant d’ella. Aleshores la femella introdueix la seva cloaca cònica (la cloaca és l’estructura externa dels amfibis a on coincideixen l’aparell digestiu, l’excretor i el reproductor) dintre de l’esfèrica del mascle i rep l’espermatòfor. D’aquesta manera es produeix la fecundació dels òvuls dintre de la femella.
La femella pon fins a 40 ous de 3 mm de diàmetre màxim. Els diposita en esquerdes o sota pedres per protegir-los del corrent. D’aquí sortiran larves aplanades amb plomalls branquials externs de 10 mm de longitud que faran la metamorfosis cap als 80 mm.
Què menja?
Ja hem dit abans que surt a caçar a la nit. Les seves preses són principalment larves de salamandra, sangoneres, estadis nimfals d’insectes com libèl·lules o espiadimonis, efímeres, mosques de les pedres…
Gestió i conservació…
Ja us podeu imaginar que una població tan petita i aïllada té un equilibri ecològic molt fràgil. Qualsevol infecció com la quitridiomicosis, malaltia fúngica que afecta moltes poblacions d’amfibis o la pèrdua d’hàbitat pot afectar molt negativament als seus efectius poblacionals.
Per aquest motiu no es revela la situació exacta dels torrents a on viu i hi ha diversos projectes de conservació. Des del 2007 funciona un projecte de cria en captivitat i alliberament de larves al medi. Aquest projecte es duu a terme a Torreferrussa, Pont de Suert i al Zoo de Barcelona.
Entre el 2016 i el 2022, s’ha dut a terme un Projecte Life, investigant les seves poblacions i incidint en el seu hàbitat. Principalment remodelant captacions d’aigua, millorant la connectivitat de torrents i les instal·lacions d’aigua pluvial, reforestant riberes…
Esperem que entre tots, la comunitat científica, polítics i la població en general col·laborem per la preservació d’aquesta joia herpetològica…
Natura a prop de Barcelona 