Els éssers vius més vells del planeta

La més jove de les illes Canàries, en el segle XV passa a ser possessió de la corona de Castella. Els colons castellans i normands poblen l’illa i modifiquen el paisatge. La part occidental de l’illa es transforma en una devesa, on poc més tard germina la llavor que dona lloc a la Savina de El Hierro. Aquest arbre de 4 metres d’altura i 500 anys d’antiguitat resisteix l’assot dels vents alisis, secundant-se en la seva gran capçada. Però, com la ciència pot calcular l’edat d’aquests avis?

Continua la lectura de “Els éssers vius més vells del planeta”

Los seres vivos más longevos del planeta

La más joven de las islas Canarias, en el siglo XV pasa a ser posesión de la corona de Castilla. Los colonos castellanos y normandos pueblan la isla y modifican el paisaje. La parte occidental de la isla se transforma en una dehesa, donde poco más tarde germina la semilla que da lugar a la Sabina de El Hierro. Este árbol de 4 metros de altura y 500 años de antigüedad resiste el azote de los vientos alisios, apoyándose en su gran copa. Pero, ¿cómo la ciencia puede calcular la edad de estos abuelos?

Continua la lectura de “Los seres vivos más longevos del planeta”

Per on creus que s’omple d’aigua un llac o un pantà?

Quina pregunteta!… la major part contestareu: “per dalt amb la pluja o amb els rius o les rieres que vessen la seva aigua”. Però, hi ha alguns sistemes lacustres, formats per llacs interconnectats pel material geològic, a on l’entrada d’aigua és per via subterrània. A Catalunya en tenim uns quants, però per a mi, hi ha un que destaca, vols saber quin és?

Continua la lectura de “Per on creus que s’omple d’aigua un llac o un pantà?”

Delta del Llobregat: ocells, conreus, avions…

El Delta del Llobregat és un espai natural molt fragmentat, però únic a Barcelona. Pots caminar entre conreus de carxofes, canals, llacunes i platges, gaudir d’una diversitat d’ocells brutal, visitar indrets molt curiosos com el semàfor (fotografia) i el més espatarrant, avions que passen a tocar dels nostres caps.

Continua la lectura de “Delta del Llobregat: ocells, conreus, avions…”

L’estiu i les picades de vespes, meduses, ortigues…

Molts organismes com les vespes, abelles, meduses, erugues o ortigues ens poden “picar” aquest estiu, sigui en la muntanya o en el mar. Però, per què els organismes “han inventat” les toxines? Quins efectes ens poden provocar? Quin tipus de substàncies tòxiques fabriquen?

Anem per parts…

Continua la lectura de “L’estiu i les picades de vespes, meduses, ortigues…”

El foc i els ecosistemes mediterranis

El foc sempre ha estat un factor climàtic condicionant dels organismes als ecosistemes mediterranis. Les elevades temperatures estivals, el combustible en forma de matèria vegetal seca i l’oxigen són els desencadenants dels incendis. Però, quines estratègies ecològiques ha desenvolupat la vegetació per fer front a aquest fenomen recurrent?

Abans de tot, comentar que les plantes mediterrànies són piròfiles. “Estan dissenyades” per adaptar-se, conviure, i fins i tot afavorir el foc. No oblidem que la reïna dels pins, o les essències del romaní o la farigola són altament inflamables.

Continua la lectura de “El foc i els ecosistemes mediterranis”

El verano y la vida en nuestro clima mediterráneo

El verano astronómico empieza este martes, día 21 de junio, a las 11 horas y 14 minutos. Este día se conoce como solsticio, tendremos el sol más alto en el firmamento y una mayor cantidad de horas de luz. Pero, el verano meteorológico ya lleva unos días activo. Las altas temperaturas y la falta de agua ya condiciona a los habitantes de nuestros ecosistemas mediterráneos. Los frutales como el cerezo o el ciruelo ya han madurado sus frutos. La floración de muchos arbustos, como la zarzamora, ya está en marcha. Y por los caminos podemos ver multitud de insectos, lagartijas o algún lagarto corriendo como si les fuera la vida.

Continua la lectura de “El verano y la vida en nuestro clima mediterráneo”

Per què les cireres i les maduixes són vermelles?

Les cireres, les prunes i les maduixes són vermelles. Els albercocs i els préssecs són grocs o ataronjats. Els fruits del pollancre o el de la dent de lleó tenen una mena de plomall. Els del til·ler una estructura alada i si surts a caminar entre la vegetació, segurament t’emportaràs algun fruit de l’arrencamonyos enganxat a la roba. Per què les plantes tenen tanta diversitat de fruits? Per què fan fruits tan apetitosos pels animals?

Continua la lectura de “Per què les cireres i les maduixes són vermelles?”

Per què migren els ocells?

El nostre petit i omnipresent pit-roig, igual que altres espècies d’ocells recorren milers de km en les seves rutes migratòries. A l’època hivernal, molts viatgen des del centre i nord d’Europa, Rússia o Escandinàvia. Però, als ocells els hi surt a compte migrar? Com són capaços de volar tants quilòmetres? Per quines autopistes aèries passen?

Continua la lectura de “Per què migren els ocells?”

Hi ha més senglars a Collserola o els veiem més?

Collserola és un espai natural aïllat, a on trobem una població de senglars que ha anat fluctuant de manera molt marcada en les últimes dècades. Però, hi ha més senglars a Collserola que abans? O potser s’apropen més als nuclis urbans?

Continua la lectura de “Hi ha més senglars a Collserola o els veiem més?”