El terme “verí” ve del llatí i té l’origen en la deessa romana de l’amor, Venus. Ja que en l’antiga Roma el verí es fabricava com a afrodisíac (Afrodita és la deessa de l’amor, però en la versió grega). Aquesta substància estava dissenyada per a pujar la libido masculina, més tard ja va prendre la connotació tòxica que té actualment. Les substàncies químiques, com els verins, han estat utilitzades pels animals des de la seva aparició en la Terra, amb diferents finalitats. Anem a descobrir-los…
El término “veneno” viene del latín y tiene el origen en la diosa romana del amor, Venus. Ya que en la antigua Roma el veneno se fabricaba como afrodisiaco (Afrodita es la diosa del amor, pero en la versión griega). Esta sustancia estaba diseñada para subir la líbido masculina, más tarde ya tomó la connotación tóxica que tiene actualmente. Las sustancias químicas, como los venenos, han sido utilizadas por los animales desde su aparición en la Tierra, con distintas finalidades. Vamos a descubrirlos…
Vols fer un recorregut fotogràfic per Collserola? Durant tot el mes d’abril al Centre Cívic Vallvidrera Vázquez Montalban (Barcelona).
Comencem a la primavera amb els seus insectes pol·linitzadors, els tòtils responsables, les petites reinetes cantants, o les salamandres que semblen taxis. Amb les caloretes de l’estiu les aranyes fan les seves teranyines, les serps i els dracs surten a prendre el sol, i els gripaus surten a la nit. La tardor convida a caminar quan les alzines han madurat els seus fruits, els ramats d’ovelles pasturen, els petits ocells arriben a la serra o surten els bolets. I amb el fred hivernal els arbres alenteixen el seu creixement i amb una mica de sort podem veure alguna dèbil nevada litoral.
Según el cristianismo, estos son los cuatro jinetes del apocalipsis y regirán el fin de los tiempos. Igual que estos cuatro jinetes montados en sus corceles, los cuatro agentes geológicos, meteorización, erosión, transporte y sedimentación, son responsables del modelado del paisaje y el relieve de los diferentes hábitats.
Las plantas hieren el suelo con sus raíces, no lo hacen por gusto, sino por supervivencia. Pero, para el buen crecimiento de los vegetales, este suelo debe ser maduro y bien estructurado. La base de este suelo, es la roca madre, y se forma por fenómenos volcánicos, movimientos tectónicos terrestres, sedimentación… Igual que para elaborar un buen guiso, hacen falta unos buenos ingredientes; para la formación del suelo, la roca madre es el ingrediente principal. ¿Quieres acompañarme en la preparación de este plato “sobre el terreno”?
Les plantes fereixen el sòl amb les seves arrels, no ho fan per gust, sinó per supervivència. Però, per al bon creixement dels vegetals, aquest sòl ha de ser madur i ben estructurat. La base d’aquest sòl, és la roca mare, i es forma per fenòmens volcànics, moviments tectònics terrestres, sedimentació… Igual que per a elaborar un bon guisat, fan falta uns bons ingredients; per a la formació del sòl, la roca mare és l’ingredient principal. Vols acompanyar-me en la preparació d’aquest plat “sobre el terreny”?
La más joven de las islas Canarias, en el siglo XV pasa a ser posesión de la corona de Castilla. Los colonos castellanos y normandos pueblan la isla y modifican el paisaje. La parte occidental de la isla se transforma en una dehesa, donde poco más tarde germina la semilla que da lugar a la Sabina de El Hierro. Este árbol de 4 metros de altura y 500 años de antigüedad resiste el azote de los vientos alisios, apoyándose en su gran copa. Pero, ¿cómo la ciencia puede calcular la edad de estos abuelos?
A les muntanyes d’Ordal, sota l’ermita de Sant Antoni, en el cim del Montpedrós, trobem uns petròglifs. En aquests dibuixos en la pedra, que daten de l’Edat del Bronze (1700- 1100 aC) podem veure un cargol i el Sol amb dues banyes. A les muntanyes també trobem altres restes prehistòriques, ibèriques, romanes… que ens ajuden a entendre el passat i l’empremta deixada pels humans en el paisatge. Farem un petit repàs…
Restes prehistòriques…
A part dels petròglifs, podem veure monuments funeraris com els dòlmens o menhirs. El dolmen està compost per dues pedres perpendiculars al sòl i una altra posicionada damunt. El menhir era aquesta pedra queObèlix sempre transportava i feia la sensació que era de cartó pedra, almenys per a ell. No oblidem que de petit va caure en la marmita on preparaven la poció màgica i la seva força és il·limitada. La funció del menhir era religiosa o per a rendir culte als avantpassats i simplement era una pedra posicionada en vertical.
1- Esquerra superior: Petròglif del Sol amb les banyes (Montpedrós/Santa Coloma de Cervelló). 2- Dreta superior: “Pedra de les Orenetes” 3- Esquerra inferior: inscripció de la “Pedra de les tres creus”. 4- Dreta inferior: “Pedra foradada”. Aquestes tres estructures formen part de la Ruta Prehistòrica de La Roca del Vallès i són de l’Edat del Bronze.
Els poblats ibèrics
Els ibers poblen una part de la península Ibèrica des del segle VI aC, interaccionen amb els grecs comerciants i es dilueixen amb el procés de romanització. Als nostres avantpassats els agradava construir en els cims de muntanyes des d’on dominaven les vies de comunicació i les possibles invasions. Començaven amb una muralla defensiva de pedra o construcció ciclòpia i dins construïen els habitatges de fang. També tenien espais públics, temples, places, cisternes (dipòsits d’aigua), sitges (per al magatzem de gra)…
En el litoral català podem trobar un gran nombre d’assentaments ibers. D’esquerra a dreta, tres de la Serralada de Marina: Puig Castellar, Turó d’en Boscà i Les Maleses.
Els romans enginyers i agricultors
Quan arriben els romans a la península celtibera, imposen els seus costums, llengua i “integren” a tots els pobles vençuts. Als romans els agradava construir vies de comunicació empedrades, van formar assentaments que després donarien lloc a moltes ciutats, però a part de ser un poble conqueridor i eminentment militar, també eren agricultors.
A dalt les ruïnes de Ca n’Alemany (Serra de Marina. Badalona), construïda sobre una vila romana. A baix restes de la via romana de Parpers (Argentona), data del s. II aC, formava part de la Via Sèrgia i unia diverses poblacions catalanes.
Edat mitjana
En l’època feudal la societat estava estructurada en castes: la guerrera, constituïda per nobles, l’eclesiàstica, formada per monjos, i la plebs dedicada a conrear la terra i oficis diversos. D’aquesta època ens trobem ermites romàniques, disseminades per tota la part nord peninsular. Castells disposats a la part alta de muntanyes i inexpugnables (o gairebé…) i monestirs moltes vegades també aïllats.
A dalt l’ermita de Sant Onofre (Montserrat). A baix esquerra el castell de Burriac, del segle XI però construït sobre restes romanes i ibèriques (Cabrera de Mar/Barcelona). I a la dreta el monestir de la Mola (Sant Llorenç del Munt). Monestir romànic del s. XI.
Restes del passat agrícola
En un passat no tan llunyà i fins i tot present, els agricultors treballaven la terra. Construïen murs per a fer bancals, cisternes per a emmagatzemar aigua o menjar al fresc, cabanyes per a aixoplugar-se de la pluja o el fred…
A dalt i a l’esquerra un mur agrícola clàssic (Ordal). A la dreta una “barraca de pedra seca” construïda sense cap mena de ciment i argamassa (Rellinars). En la part inferior un pou i una “cocona” del Garraf. I a la dreta una cisterna de Collserola. Lamentablement, aquests dipòsits són paranys per a la fauna.
El més important és estudiar, conèixer i respectar aquestes restes històriques. I intentar no deixar més impacte humà en la naturalesa com a infraestructures viàries innecessàries, urbanitzacions no reglades, abocadors il·legals… Una bona gestió del territori depèn de tots!
En las montañas de Ordal (Barcelona), debajo de la ermita de Sant Antoni, en la cima del Montpedrós, encontramos unos petroglifos. En estos dibujos en la piedra, que datan de la Edad del Bronce (1700- 1100 a. C.) podemos ver un caracol y el Sol con dos astas. En las montañas también encontramos otros restos prehistóricos, íberos, romanos… que nos ayudan a entender el pasado y la impronta dejada por los humanos en el paisaje. Vamos a hacer un pequeño repaso…
De la mateixa manera que el poblat de la Gàl·lia d’Astèrix i Obèlix resistia als romans, aïllat al massís del Montseny sobreviu l’única espècie endèmica d’amfibi català. Aquest tritó de gairebé 10 cm, viu de manera permanent a torrents d’aigües fredes i netes. Els poc més de 2000 exemplars estan diferenciats en dos nuclis poblacionals aïllats, l’occidental i l’oriental. Vols saber-ne una mica més?
Natura a prop de Barcelona 