Les petjades de la història a la natura

A les muntanyes d’Ordal, sota l’ermita de Sant Antoni, en el cim del Montpedrós, trobem uns petròglifs. En aquests dibuixos en la pedra, que daten de l’Edat del Bronze (1700- 1100 aC) podem veure un cargol i el Sol amb dues banyes. A les muntanyes també trobem altres restes prehistòriques, ibèriques, romanes… que ens ajuden a entendre el passat i l’empremta deixada pels humans en el paisatge. Farem un petit repàs…

Restes prehistòriques…

A part dels petròglifs, podem veure monuments funeraris com els dòlmens o menhirs. El dolmen està compost per dues pedres perpendiculars al sòl i una altra posicionada damunt. El menhir era aquesta pedra que Obèlix sempre transportava i feia la sensació que era de cartó pedra, almenys per a ell. No oblidem que de petit va caure en la marmita on preparaven la poció màgica i la seva força és il·limitada. La funció del menhir era religiosa o per a rendir culte als avantpassats i simplement era una pedra posicionada en vertical.

1- Esquerra superior: Petròglif del Sol amb les banyes (Montpedrós/Santa Coloma de Cervelló). 2- Dreta superior: “Pedra de les Orenetes” 3- Esquerra inferior: inscripció de la “Pedra de les tres creus”. 4- Dreta inferior: “Pedra foradada”. Aquestes tres estructures formen part de la Ruta Prehistòrica de La Roca del Vallès i són de l’Edat del Bronze.

Els poblats ibèrics

Els ibers poblen una part de la península Ibèrica des del segle VI aC, interaccionen amb els grecs comerciants i es dilueixen amb el procés de romanització. Als nostres avantpassats els agradava construir en els cims de muntanyes des d’on dominaven les vies de comunicació i les possibles invasions. Començaven amb una muralla defensiva de pedra o construcció ciclòpia i dins construïen els habitatges de fang. També tenien espais públics, temples, places, cisternes (dipòsits d’aigua), sitges (per al magatzem de gra)…

En el litoral català podem trobar un gran nombre d’assentaments ibers. D’esquerra a dreta, tres de la Serralada de Marina: Puig Castellar, Turó d’en Boscà i Les Maleses.

Els romans enginyers i agricultors

Quan arriben els romans a la península celtibera, imposen els seus costums, llengua i “integren” a tots els pobles vençuts. Als romans els agradava construir vies de comunicació empedrades, van formar assentaments que després donarien lloc a moltes ciutats, però a part de ser un poble conqueridor i eminentment militar, també eren agricultors.

A dalt les ruïnes de Ca n’Alemany (Serra de Marina. Badalona), construïda sobre una vila romana. A baix restes de la via romana de Parpers (Argentona), data del s. II aC, formava part de la Via Sèrgia i unia diverses poblacions catalanes.

Edat mitjana

En l’època feudal la societat estava estructurada en castes: la guerrera, constituïda per nobles, l’eclesiàstica, formada per monjos, i la plebs dedicada a conrear la terra i oficis diversos. D’aquesta època ens trobem ermites romàniques, disseminades per tota la part nord peninsular. Castells disposats a la part alta de muntanyes i inexpugnables (o gairebé…) i monestirs moltes vegades també aïllats.

A dalt l’ermita de Sant Onofre (Montserrat). A baix esquerra el castell de Burriac, del segle XI però construït sobre restes romanes i ibèriques (Cabrera de Mar/Barcelona). I a la dreta el monestir de la Mola (Sant Llorenç del Munt). Monestir romànic del s. XI.

Restes del passat agrícola

En un passat no tan llunyà i fins i tot present, els agricultors treballaven la terra. Construïen murs per a fer bancals, cisternes per a emmagatzemar aigua o menjar al fresc, cabanyes per a aixoplugar-se de la pluja o el fred…

A dalt i a l’esquerra un mur agrícola clàssic (Ordal). A la dreta una “barraca de pedra seca” construïda sense cap mena de ciment i argamassa (Rellinars). En la part inferior un pou i una “cocona” del Garraf. I a la dreta una cisterna de Collserola. Lamentablement, aquests dipòsits són paranys per a la fauna.

El més important és estudiar, conèixer i respectar aquestes restes històriques. I intentar no deixar més impacte humà en la naturalesa com a infraestructures viàries innecessàries, urbanitzacions no reglades, abocadors il·legals… Una bona gestió del territori depèn de tots!

Advertisement